dijous, 31 de maig del 2007

Fiestas de Dea Dia

Las fiestas en honor de Dea Dia, diosa agrícola identificada con Ceres, Ops, y Tellus, se celebraban en mayo, pero de forma alterna unos años los días 17,19 y 20 y otros, los días 27, 29 y 30. El colegio sacerdotal encargado del culto de esta diosa era el de los Hermanos Arvales formado por doce miembros, cuya misión era conseguir la fertilidad de los campos labrados, arva, según Varrón De Lingua Latina V, 15: Fratres Arvales dicti qui sacra publica faciunt propterea ut fruges ferant arva: a ferendo et arvis Fratres Arvales dicti.
Sus distintivos eran la corona de espigas, corona spicea, y las ínfulas blancas, según Aulo Gelio Vi, 7 y Plinio, Naturalis Historia, 18,2, quienes también nos dicen que tienen su origen en los doce hijos de Aca Larencia, la nodriza de Rómulo y Remo, que comenzaron a realizar estas ceremonias y que al morir uno de ellos Rómulo tomó su lugar e instituyó el colegio sacerdotal de los hermanos arvales.
La organización interna del colegio: dirigidos por un magister, elegido anualmente en el lucus, bosque sagrado, de Dea Dia, el segundo día de las fiestas de la diosa pero que entraba en funciones el 17 de diciembre, el primer día de las Saturnalia. El magister podía ser reelegido hasta tres veces consecutivas. El sacerdocio tenía caracter vitalicio, de modo que cuando uno moría el resto de sacerdotes elegía por votación a un nuevo miembro. Sus ayudantes eran cuatro camilos, (niños de familias nobles ayudantes de los sacerdotes), un calator (que precede a los sacerdotes para evitar que se profane o invalide la ceremonia) y varios escribas.

Primer día: Los hermanos Arvales ataviados con las coronas de espigas y con la toga praetexta, se reunían en la ciudad y hacían ofrendas a la diosa de vino e incienso y ungían su imagen. Tocaban espigas secas y verdes y tras quitarse las togas iban al baño, donde permanecían hasta el mediodía cuando salían para el banquete que se interrumpía antes de los postres para probar las primicias de la cosecha.

Segundo día: El magister al amanecer sacrificaba en el lucus de la diosa dos lechones y una vaca blanca. Al mediodía se reunían allí los demás miembros del colegio sacerdotal y comían la carne y sangre de los cerdos en forma de morcilla, y sacrificaban también una cordera. En procesión volvían al templo y ofrecían una consagración vegetal en unas ollas que después, tras la oración, eran arrojadas por la pendiente. Después comían los pastelillos colocados sobre unas hojas de laurel, se quitaban las coronas de espigas, ungían a la diosa y entonaban un cántico, el Carmen Arvale, seguido de una danza de tres tiempos o tripudium. Se realizaba la eleción del magister para el año siguiente y terminaba el día con carreras de caballos y carros.

Tercer día: Se repetían las ceremonias del primer día. Al finalizar el banquete se encendían antorchas y se entregaban regalos a los Hermanos Arvales.

El ritual de los arvales era muy complejo y arcaico y se ha conservado en varias inscripciones por ejemplo este fragmento (tomado de noctes gallicanae)

III KAL IVN

[IN LVCO DEAE DIAE FAB FORTVNATVS VICTORINVS PROMAG AD ARAM]

[IMMOLAVIT PORCILIAS PIACVLARES N II LVCI COINQVIENDI]

[ET OPERIS FACIVNDI IBI VACCAM HONORARI]AM DEAE DIA[E IM]

[MOLAVIT ET INDE IN TETRASTY]LO REVERSVS SVBSELLIS CONSE[DIT]

[DEINDE REVERSVS AD AR]AM DEAE DIAE EXTAS PORCILIARVM II

REDDIDIT ET AD FOCVLVM ARG EXTA BACCHAE REDDIDIT [FEL]

DIX ET IN TETRASTVLVM REVERSVS EST ET SVBSELLIS C[ONSED]

ET IN CODICE CAVIT SE ADFVISSE ET SACR FECISSE ET EXTAS [RED]

DIDISSE PRAETEXTA DEPOSVIT ET IN BALNEO IBIT REVER[SVS]

COLLEGAS SVOS VENIENTES EXCEPIT POSTQVAM PLENVS NV[MER]

VS COLLEGARVM CONVENIT TVNC VTRIQVE PRAETEXTA PO[S)]

ET IN TETRASTVLO SVBSELL CONS ET IN CODICE CAVER SE ADFV

ISSE ET SACR FECISSE ET MENSA PVMILA SINE FERRO ANTE IPSOS

POSITA EST ET PANES SILIGINEOS ACCEP ET DE SANGVNCVLO

PORCILIARVM VESCITI SVNT ET DE PORCILIAS PARTITI ET EPV

LATI SVNT ET IN TETRASTVLO CAPITA VELAVERVNT ET LVCVM

ASCENDER ET PROMAG ET FLAM STRVIB ET FERT FECER ET

IMMOL AGNA OP ALBA AD LITATIONE EXTA INSPEXERVNT ET

III Kalendas Iunias. In luco deae Diae, Fabius Fortunatus Victorinus promagister ad aram immolavit porcilias piaculares numero II, luci coinquiendi et operis faciundi. Ibi vaccam honorariam deae Diae immolavit et inde in tetrastylo reversus subsellis consedit. Deinde reversus ad aram deae Diae, extas porciliarum II reddidit et ad foculum argenteum extam bacchae reddidit. Felicia dixit. Et in tetrastulum reversus est et subsellis consedit et in codice cavit se adfuisse et sacrum fecisse et extas reddidisse. Praetextam deposuit et in balneo ibit. Reversus collegas suos venientes excepit. Postquam plenus numerus collegarum convenit, tunc utrique praetextas posuerunt et in tetrastulo subsellis consederunt et in codice caverunt se adfuisse et sacrum fecisse. Et mensa pumila sine ferro ante ipsos posita est et panes siligineos acceperunt et de sangunculo porciliarum vesciti sunt et de porcilias partiti et epulati sunt. Et in tetrastulo capita velaverunt et lucum ascenderunt. Et promagister et flamen struibus et fertis fecerunt et immolaverunt agnam opimam albam ad litationem extas inspexerunt.


El 30 de mayo, en el bosque sagrado de la diosa Dia, Fabio Fortunato Victorino inmoló en el altar dos cerdas que estaban criando expiatorias de la poda del bosque y de los trabajos realizados. Inmoló una vaca en honor de la diosa Dea y tras regresar al tetrástilo, se sentó en los bancos. Después volviendo junto al altar ofreció en sacrificio las entrañas de las cerdas y sobre un brasero de plata las entrañas de la vaca y pronunció las fórmulas de bendición. Volvió al tetrástilo, se sentó sobre los bancos y tuvo el cuidado de señalar en el registro que él estaba presente, que había hecho el sacrificio y que había ofrecido las entrañas. Se quitó la toga y se fué al baño. Al regresar recibió a sus compañeros que llegaban. Una vez que se completó el número total de compañeros, se pusieron las togas y fueron a sentarse en el tetrástilo y tuvieron el cuidado de anotar en el registro que estaban allí y que habían realizado el sacrificio. Una mesa sin hierro fué colocada delante de ellos mismos y tomaron los panes de trigo puro y consumieron la morcilla, repartieron la carne de las cerdas y banquetearon. En el tetrástilo se cubrieron las cabezas, subieron al bosque sagrado. Y el promagister y el flamen ofrecieron los pasteles y panes sagrados e inmolaron una cordera blanca y examinaron las entrañas para saber si el sacrificio era agradable a los dioses.

divendres, 11 de maig del 2007

Lemuria

Las lemuria eran las fiestas que se celebraban los días 9, 11 y 13 de mayo (días nefastos) para conjurar a los lemures, espíritus de los muertos. Se confundían con los manes, espíritus benéficos y sobre todo con las larvas, espíritus maléficos.

Según Ovidio Fasti V 419-492 el ritual era así:

A medianoche el pater familias se levantaba y haciendo el gesto apotropaico de introducir el pulgar entre los demás (hacer la "higa", gesto obsceno aún vigente) iba descalzo a una fuente, donde se lavaba las manos. Después daba una vuelta por la casa e iba arrojando a su espalda unas habas negras mientras pronunciaba "Tiro estas habas y por ellas me rescato a mí y a los míos".'haec ego mitto, his' inquit 'redimo meque meosque fabis.'Lo decía nueve veces sin mirar hacia atrás, pues los lemures iban recogiendo las habas. Finalmente se lavaba de nuevo las manos y golpeaba un objeto de bronce repitiendo nueve veces 'manes exite paterni' "Manes de mis antepasados, salid de aquí".
Entonces ya podía mirar hacia atrás pues los lemures satisfechos se habían marchado.

Ovidio relaciona esta fiesta con Rómulo quien la instituyó para aplacar el espítitu de su hermano Remo. Así la fiesta se llamaría Remuria y de ahí pasaría a Lemuria.

A las habas se les atribuía un carácter fúnebre y se usaban en rituales mágicos relacionados con el mundo subterráneo, por ejemplo en las fiestas de las Feralia, en las que la hechicera que realizaba el sacrificio a Tácita se metía en la boca siete habas negras (Ovidio Fasti II 571-582)y en las de Carna, el uno de junio, día que comúnmente se llamaba kalendae fabariae.(Ov. Fasti VI-169-182). Leed el artículo que sobre estas legumbres ha preparado Charo Marco en su De re coquinaria, y conoceréis muchos detalles curiosos sobre ellas.

Evolución posterior:
Durante la persecución del emperador Diocleciano hubo tantas muertes que no se podían conmemorar todas una por una. Así surgió la necesidad de organizar una fiesta común que pudiera rememorar a todos.
El 13 de mayo del año 609 el Papa Bonifacio IV consagró el Panteón de Agripa (dedicado a los dioses romanos), en el que había depositado numerosas reliquias de mártires, como basílica cristiana, en honor de María Virgen y de Todos los Mártires, bajo el nombre de Sta. María ad martyres. Quizá se eligió este día para sustituir las fiestas paganas de las Lemuria que se celebraban los días 9, 11 y 13. Después Gregorio III (731-741) la transfirió al 1 de Noviembre y en 835 el Papa Gregorio IV presionó sobre Ludovico Pío para que sancionara con un decreto real la celebración en sus dominios de la fiesta de Todos los Santos con la fecha de 1 de noviembre. A partir del decreto, la celebración de Todos los Santos pasó de fiesta local en Roma y de alguna iglesia particular a fiesta general, esparciéndose rápidamente por toda Europa.

Y como fiesta mayor que era requería una vigilia, precisamente el 31 de octubre, la noche de los muertos de los antiguos celtas. El cambio de fecha se origina por la conversión al cristianismo de pueblos de tradición pagana que no querían perder sus fiestas y costumbres. Esta vigilia se llamó All Hallow's Even (Vigilia de Todos los Santos) y con el paso del tiempo su importancia fue creciendo y su pronunciación fue cambiando hasta terminar en lo que hoy conocemos como Halloween.


dimarts, 1 de maig del 2007

Calendari d'Hesíode III - ...i els dies

Estigues atent als dies que Zeus reparteix sàviament: fes saber als teus esclaus que el trenta del mes és el millor dia per a inspeccionar els treballs i repartir els salaris...

Heus ací els dies que són donats pel savi i astut Zeus.
Abans que tot, el primer, el quart i el seté _aquest dia, Leto pareix Apol·lo_ són dies sagrats [...]

Així comença Hesíode la part de la seua obra dedicada als dies on, a més d'assenyalar el caràcter sagrat o nefast de cadascun d'ells, ens informa per a què és bo el dia en concret. Intentarem representar açò amb una altra taula, tal com vam fer amb els treballs, però sols col·locarem en ella els dies que Hesíode té en compte i obviarem la resta.

DIA

TIPUS

BO PER A

DOLENT PER A

FASE LUNAR

1

Sagrat



Noumenía

4

Sagrat

-Portar una esposa a casa

-Començar a construir vaixell lleuger

-Obrir una gerra de vi


Creixent

5

Nefast


Dia penós i temible

Creixent

6


-Castrar els cabrits i moltons

-Construir un cercat a les ovelles

-Naixement de xiquets

-Naixement de xiquetes

Creixent

7

Sagrat



Creixent

8

Sagrat

-Treballs dels mortals
-Castrar els porcs i els bous


Creixent

9

Inofensiu

Sagrat

-Treballs dels mortals

-Naixement de xiquets i xiquetes

-Plantar


Creixent

10


-Naixement de xiquets


Creixent

11

Sagrat

-Esquilar les ovelles

-Collita dels fruits de la terra


Creixent

12

Sagrat

-Esquilar les ovelles

-Collita dels fruits de la terra

-Les dones teixeixen

-Castrar els muls


Creixent

13


-Plantar

-Sembrar

Plena

14

Especialment sagrat

-Naixement de xiquetes

-Domesticar ovelles, bous, gossos, muls


Decreixent

16


-Engendrar varons

-Plantar

-Naixement i matrimoni de les filles

Decreixent

17


-Llançar el blat, sagrat a Demèter

-Tallar taulons per al llit

-Talar boscos per a construir les naus


Decreixent

20


-Engendrar un savi


Decreixent

29


-Obrir una gerra de vi

-Posar el jou als bous, muls, cavalls

-Avarar un vaixell


Nova

30


-Inspeccionar el treball

-Repartir els salaris


Nova

Hesíode no sempre dóna raons de perquè un dia determinat és o no sagrat. Assenyalaré aquells dels que sí diu, al respecte, alguna cosa:

Del seté dia diu: -Aquest dia, Leto pareix Apol·lo

Del quart dia: - El quart dia de l'inici o de la meitat del mes (el 14), no deixes que les preocupacions minen el teu cor: és un dia reservat als misteris divins

Del cinqué dia: -Guarda't dels dies cinc: són penosos i temibles. Va ser un dia cinqué, diuen, quan les Erínies ajudaren al naixement d'Horcos, el jurament, que Eris, la Discòrdia, ha portat al món perquè fóra l'assot dels perjurs

Del dia 17 diu: - Del seté dia de la meitat del mes, desconfia...

Del dia 9 i del 19 diu: - El nové dia de la meitat del mes és favorable a poqueta nit; el de l'inici del mes (dia 9) està lliure de tot mal per als homes [...] No és mai un dia funest

Del dia 14, a més, i del 24 diu: - [...] el catorzé dia és el més sagrat de tots. Fins i tot, poca gent sap que el vint-i-quarté dia, a l'alba, és el millor del mes, però que és menys bo al vespre

Dels dies no assenyalats, ni com a sagrats ni com a funestos, diu: - Tals són els dies de gran profit per als habitants de la terra (referint-se als assenyalats). Els altres no són ni bons ni dolents, no aporten res

Finalment, vull fer notar les expressions de l'autor per a referir-se als dies: el mes està aleshores en la seua fase ascendent; el nové dia de la meitat del mes; el quart dia de l'inici del mes... En elles es pot comprovar el caràcter lunar del mes grec. Quan es parla de la fase ascendent del mes, obviament la lectura ha de ser: la lluna està en la seua fase creixent. Quant a les expressions meitat del mes, inici del mes..., no és una altra cosa que el còmput per dècades del calendari grec: la primera dècada és l'inici, la segona és la meitat...

dilluns, 30 d’abril del 2007

Taller Tempore Capto. Ludi Saguntini MMVII

Ya han terminado los Ludi Saguntini MMVII, en ellos nos hemos estrenado como talleristas a tiempo completo, ya que el año pasado únicamente hubo taller dos días. En esta semana han pasado por nuestro taller Tempore Capto casi cuatrocientos alumnos de Castellón, Valencia y Alicante que tras una explicación sobre la evolución en la medida del tiempo, en calendarios, relojes... han confeccionado un reloj de sol (horizontal o de pastor, según grupos).

Temíamos que nuestro taller, que es bastante complejo, no llegaría a los alumnos y no conseguiría resultar ameno. Sin embargo estamos satisfechas con el resultado, ya que hemos visto interés y curiosidad por conocer los detalles de la cultura clásica que les contábamos. Hemos disfrutado colaborando en los talleres y nos encantaría conocer vuestra opinión sobre el planteamiento que hemos hecho del tiempo en la antigüedad, aceptamos críticas constructivas (por favor!!).

Agradecemos a todos los alumnos y profesores su participación en nuestro taller, a los visitantes, el interés mostrado, a los demás talleristas, su ánimo y ejemplo, a la organización, su trabajo constante, a los monitores y voluntarios, su presencia y ayuda inmediata, a nuestros alumnos, que han colaborado en la plaza, su dedicación, a Ana, su entrega incondicional, ah, y por supuesto, a nuestro esclavo Juanvi ( no te vamos a manumitir nunca) su enorme capacidad trabajo y de buen humor.
Plurimas gratias omnibus damus!

Aquí os dejo una galería de imágenes de la exposición y participantes en el taller
Las fotografías son, casi todas, de Ana Ovando que ha dejado constancia gráfica de todos y cada uno de los talleres y centros que han pasado por Sagunto durante estos días. Os aconsejo que os deis una vuelta por culturaclasica.net y veáis todos los talleres y las actividades de la plaza.

Valete amici!

diumenge, 29 d’abril del 2007

Calendari agrícola d'Hesíode II - Els treballs...

Com a continuació del post anterior i a mena de resum, podem establir la taula següent:

MES/ESTACIÓ

CEL: estrelles, sol

NATURALESA: plantes, animals, temps

TREBALLS: camp, navegació, altres

Febrer

Fi de l’hivern/inici de la primavera

Arcturus (566)

Solstici d’hivern + 60 dies (565)

Arribada de les oronelles (568)

Posar en guaret (462)

Podar la vinya (571-572)

Març

Primavera



Navegació de primavera

(680)

Abril

Primavera

Les Plèiades desapareixen 40 dies (383)

El cucut canta (487)

Collita (383-573)

Maig

Fi de la primavera/inici de l’estiu

Plèiades: eixida helíaca (383-571)

Broten les figueres (581)

Posar a cobert (598-600)

Juny

Estiu

Eixida d’Orió (383-571)

Cards en flor (581)

Bufa el Zèfir (594)

Amagar-se del sol (587)

Navegació d’estiu (663)

Juliol

Estiu

Sírius: eixida helíaca (585)


Portar al farratge (606)

Agost

Fi estiu-inici tardor

Arcturus: eixida quan Orió i Sírius estan al meridià (609/414)

Solstici d’estiu + 50 dies (663


Verema (610)

Setembre

Tardor

+ 15 dies


Premsar el raïm (613)

Talar el bosc (419)

Octubre

Fi tardor-inici hivern

Plèiades

(384)

Plèiades-Híades-Orió (615)

Plèiades-Orió

Migració de les grues (448)

Pluges de tardor (417)

Començar les tasques i les plantacions (384/315)

No navegar (618)

Cicle agrícola. Inici i fi de l’estació del vi nou

Novembre

Hivern


Pluges d’hivern (440)

Últims treballs

(479)

Posar la barca en sec (624)

Desembre

Hivern

Solstici d’hivern (479)

Bufa el Bòrees. Neu (535)

Ficar els bous a l’estable (462)

*Leneu (493)

Mantindre’s ocupat (504)

Gener

Hivern

Plèiades: eixida helíaca (383-571)


Fer vestits (563)

*Leneu: aquest nom no es troba entre els mesos del calendari beoci. Plutarc l'identificava amb el Bucatió (gener), perquè en ell morien els bous, o amb l'Hermaion (febrer). Aquestos mesos coincideixen, en part, amb el Gamelió atenés. Hesíode l'ha hagut de conèixer a través dels rapsodes jonis, ja que es troba al calendari de Milet, o per la seua estància a Calcis, on també està atestiguat.

493.- Tem el mes Leneu, els seus mals dies molt dolents per als bous, i els gels perillosos que cobreixen els camps quan, arribat de Tràcia, criadora de cavalls, l'impetuós Bòrees agita amb el seu bufit les ones de la vasta mar, estreny la terra i els boscos i, desencadenat sobre aquesta terra fecunda, desterra als congots de les muntanyes els roures de cim elevat i els enormes avets, fent mugir al lluny les immenses forestes.



dissabte, 21 d’abril del 2007

Calendari agrícola d'Hesíode I- Els treballs...

No sempre ha comptat l'home amb l'ajuda d'un calendari que li facilitara la relació de mesos al llarg de l'any i li permetera saber en què estació es trobava, quins treballs havia de portar a terme al camp, sobretot quan els havia de començar perquè la collita fóra bona i la terra donara els seus fruits, i si era o no viable la navegació. I com s'ho feien els antics quan el calendari encara no s'havia inventat? La resposta la trobem a l'obra d'Hesíode Els treballs i els dies. En ella, l'autor presenta una relació de les faenes que s'han de fer al camp i quan s'han de fer. Es tractaria, més que d'un calendari, d'una mena d'agenda agrícola o, per ser més exactes, d'un parapegma. Clar que parlar d'agricultura entranya parlar d'estacions i, per tant, d'any solar, però, pel que fa al que ens ocupa, seria més just parlar d'any estelar, si això és possible. Per fixar en el temps l'inici i la fi de les tan variades activitats agrícoles i marítimes, són necessàries indicacions temporals precises i l'observació minuciosa de la naturalesa. Hesíode es fixa en aquestes:
  • Les estrelles
  • Els animals i les plantes
  • El sol
Les estrelles-
5 estrelles, constel·lacions o agrupacions d'elles, en la seua eixida i posta helíaca, són les que marquen l'entrada i l'eixida de les estacions a l'obra d'Hesíode: Les Plèiades, Sírius, Arcturus, Orió i les Híades. Evidentment, com veurem més endavant, els períodes estacionals així marcats no coincideixen exactament amb els actuals.
Les trobem citades així:


Comença la segada quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conrreu, quan desapareixen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits i es mostren de nou quan s'ha acomplit l'any, a l'època en què s'afila el ferro. Vers. 383-384 (1)

[...] l'astre de Sírius gira menys temps durant el dia sobre el cap dels infeliços mortals i prolonga més temps el seu curs nocturn... Vers 416 (2)

[...] l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà, s'alça i brilla la primera a la caiguda de la nit. Vers 565 (3)

Des de que l'impetuós Orió comença a fer-se visible... Vers 599 (4)

[...] Quan Orió i Sírius apareguen a la meitat del cel i l'Aurora de dits de color rosa contemple Arcturus. Vers 609 (5)

Quan les Plèiades, les Híades i l'impetuós Orió hagen desaparegut. Vers 615 (6)

Tem l'època en què les Plèiades, fugint de l'impetuós Orió, se submergeixen en l'ombra de l'Oceà. Vers 618 (7)

(1) L'eixida helíaca, és a dir, la primera aparició a l'horitzó abans de l'eixida del sol, de les Plèiades té lloc entre el 5 i el 10 de maig i la seua posta helíaca, açò és, la primera desaparició abans d'eixir el sol, entre el 5 i l'11 de novembre, segons càlculs de D.R. Dicks per a aquella època.
(2) L'eixida helíaca de Sírius, sempre segons els càlculs de Dicks, té lloc entre el 20 i el 27 de juliol i la seua posta, entre el 22 de novembre i el 6 de desembre. Després de la seua eixida, cada volta apareix abans i en octubre, fins i tot, quan encara és de nit. Sembla que Hesíode fa referència a aquest moment.
(3) L'eixida acrònica, és a dir, aparició d'un astre a la posta del sol, d'Arcturus té lloc entre el 24 de febrer i el 4 de març (Dicks)
(4) L'eixida helíaca d'Orió es dóna entre les dues últimes setmanes de juny i la primera de juliol.
(5) Arcturus té la seua eixida helíaca a mitjans de setembre, entre el 5 i el 15, quan Sírius i Orió es veuen per la nit en meitat del cel.
(6) Fa referència a l'ocàs còsmic de les tres estrelles. Les Híades se situen 10 graus al SE de les Plèiades i s'oculten uns dies després. L'ocàs d'Orió té lloc en l'última part de novembre, el dia 20, segons Ginzel (Dicks, O.C., pàg. 36)
(7) Fa referència a la seua posta helíaca comentada en (1).

Els animals i les plantes-
Pel que fa als animals, els més observats són les aus: les seues migracions, els seus cants..., encara que no són els únics.

La grua: Estigues atent quan escoltes la veu de la grua que tots els anys llança el seu crit des dels núvols. Dóna el senyal per al conreu i anuncia l'hivern plujós. Vers 448 (1)

El cucut: Quan el cucut començe a cantar entre el fullatge de la carrasca. Vers 487 (2)

Les oronelles: Després la planyívola oronella, filla de Pandió, reapareix al matí als ulls dels homes, en el moment en què comença la primavera. Vers 568

El caragol: Quan el caragol, fugint de les Plèiades, grimpa des de la terra a les plantes... Vers 572 (3)

La cigala: ...i la sonora cigala, posada al cim d'un arbre, faça sentir sa dolça veu en agitar les seues ales, a la càlida estació de l'estiu... Vers. 583-84

El card: Quan el card florisca... Vers 583

La figuera: ...quan apareixen al cim de la figuera les primeres fulles tan poc visibles com... Vers 678

Hesíode descriu altres manifestacions meteorològiques, però com a conseqüències de l'avanç de les estacions més que punts de referència precisa en el temps:

...l'impetuós Bòrees agita amb els seus bufits les ones de la vasta mar, estreny la terra i els boscos i, furiós sobre la terra fecunda, desterra a les gorges de les muntanyes els roures de copa elevada i els enormes avets, fent mugir al lluny les immenses forestes (506 i ss.)

(1) La grua, en la seua marxa cap a Àfrica des dels països septentrionals per a hivernar, passa per Grècia cap al mes d'octubre.
(2) El mascle del cucut comença a cantar quan comença la primavera i deixa de fer-ho a finals de juliol.
(3) El caragol grimpa a les plantes per a protegir-se del calor en maig, abans de l'eixida helíaca de les Plèiades.

El sol-
El sol apareix al text hesiòdic en tant que indicador dels solsticis d'hivern i d'estiu, encara que mai dels equinoccis.

Solstici d'hivern: Si tu no treballes la terra fecunda més que al solstici d'hivern... (479) (1)

Quan seixanta dies després de la conversió del sol, posa fi Zeus als dies hivernals, l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà... (565)

Solstici d'estiu: Cinquanta dies després del solstici, quan el laboriós estiu arriba a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663) (2)

(1) W. Kubitschek fixa el solstici d'hivern el 28 de desembre per a la latitud 38 graus en el 800 aC.
(2) El solstici d'estiu es fixa l'1 o el 2 de juliol. Així, la data per al començament de la navegació favorable se situaria a mitjans d'agost (Dicks, O.C., pàg. 37)

Com es veu, els solsticis se citen com a punts de partida per a calcular. Es constata també, com hem apuntat més amunt, que les estacions d'Hesíode no corresponen a les nostres estacions astronòmiques regulades pels solsticis i els equinoccis, sinó que el seu inici se situa entre els solsticis i els equinoccis i correspon a les eixides i postes remarcables de les estrelles. Quan se situen, doncs, les estacions? Al text hesiòdic, són perfectament identificables, bé pel seu inici bé per la seua fi:

Primavera

Finals de febrer/principis de març. El text hesiòdic la marca així (vers 565 i ss):

Quan Zeus, després dels solsticis, ha acomplit seixanta dies d'hivern, la constel·lació d'Arcturus, abandonant el curs sagrat de l'Oceà, comença a aparéixer, totalment brillant, a l'entrada de la nit. Poc després, l'oronella de lament penetrant, filla de Pandió, s'eleva cap a la llum, mentre que comença per als homes la primavera.



Estiu

Està menys definit i se'l pot suposar a l'eixida helíaca de les Plèiades cap a la meitat de maig. De tota manera, s'està ja a l'estiu amb l'eixida helíaca de Sírius. Hesíode diu:

Quan el card florisca, quan la cigala armoniosa, posada al cim d'un arbre, faça sentir la seua dolça veu agitant les seues ales, a l'estació del laboriós estiu, les cabres estan molt grosses; els vins, excel·lents; les dones, molt lascives i els homes, molt dèbils, perquè Sírius fa més pesat el seu cap i els seus genolls, i aixua tot el seu cos pels seus focs ardents.


Tardor


Cap a la meitat d'agost i fins a finals d'octubre.

Cinquanta dies després de la conversió del sol, quan el laboriós estiu arribe a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663)

Hivern

Començaria a finals d'octubre amb la posta matinal de les Plèiades.

Comença la sega quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conreu, quan desapareguen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits, i es mostren de nou quan l'any torna. (384)

I com es registraria açò a efectes pràctics ho veurem, per qüestions d'extensió, en un altre post.