dissabte, 27 de gener de 2007

Calendari Grec II. Els mesos

Els mesos rebien el seu nom de la divinitat a la qual estaven dedicats o bé dels aconteixements religiosos que tenien lloc dins del mes.
No hi ha una correspondència exacta entre els mesos grecs i els nostres, perquè, com hem comentat ja en el post anterior, els mesos grecs començaven amb la Lluna Nova.
Així, la relació dels 12 mesos grecs i la seua correlació amb els nostres és la següent:
Hecatombeó
[Ἑκατομβαιών] 30 dies- Juny-juliol. És el mes que inicia l'any grec i que comença amb la primera Lluna Nova després del Solstici d'estiu (21 de juny). Rep el nom del sacrifici de cent bous (hecatombe) oferit al déu Apol·lo. No cal dir que una hecatombe era un sacrifici amb moltes víctimes, encara que no necessàriament cent.
Metagitnió [Μεταγειτνιών] 29 dies- Juliol-agost. Rep el seu nom del festival de Μεταγείτνια, en honor a Apol·lo, durant el qual tenien lloc els canvis de domicili i veïnat.

Boedromió [Βοηδρομιών] 30 dies- Agost-setembre. Se celebraven les Βοηδρόμια, d'on rep el nom, en record, segons alguns, de la victòria de Teseu sobre les Amazones; segons altres, en record de l'ajuda aportada per Ion contra Eumolpus.

Pianepsió [Πυανεψιών] 30 dies- Setembre-octubre. Així anomenat per les festes Πυανέψια dedicades a Apol·lo i durant les quals es menjava fabes cuites i altres llegums.

Memacterió [Μαιμακτηριών] 29 dies- Octubre-novembre. En honor a Zeus Μαιμάκτης, en el seu aspecte de déu de les tempestes.

Posideó [Ποσειδεών] 29 dies- Novembre-desembre. En honor al déu Posidó.

Gamelió [Γαμηλιών] 30 dies- Desembre-gener. Era el mes dedicat a les noces. Se celebrava la Θεογαμία o Ἱερὸς Γάμος, la unió sagrada entre Zeus i Hera.

Antesterió [Ἀνθεστηριών] 29 dies- Gener-febrer. Així anomenat per les festes Ἀνθεστήρια, festival de les flors, que durant tres dies se celebraven a Atenes en honor a Dionís.

Elafebolió [Ἐλαφηβολιών] 30 dies- Febrer-març. En aquest mes se celebraven les Ἐλαφηβόλια, festes de la cacera del cérvol en honor a Àrtemis.

Muniquió [Μουνιχιών , millor que Μουνυχιών, segons diu Bailly] 29 dies- Març-abril. En honor a Àrtemis de Μουνιχία (Μουνυχία), honrada en aquest port d'Atenes (actual Fanari).

Targelió [Θαργηλιών] 30 dies- Abril-maig. Se celebraven les Θαργήλια, festes en honor a Apol·lo i Àrtemis.

Esciroforió [Σκιροφοριών] 29 dies- Maig-juny. Se celebraven les Σκιροφόρια, festes dedicades a Atenea, diferents de les Σκίρα, festes del parasol, que se celebraven a Atenes en el mes de Pianepsió i que es dedicaven també a Atenea.

El mes dit embolismal rebia el nom de Ποσειδεών Δεύτερος, s'inseria entre Ποσειδεών i Γαμηλιών i tenia 30 dies.
Alguns especialistes es van plantejar la possibilitat que els mesos de Pianepsió i Memacterió hagen estat en algun moment canviats d'ordre. Al respecte, Ideler (Historische Untersuchungen über die astronomischen Beobachtungen der Alten) apunta que Ptolomeu menciona les observacions fetes per l'astrònom Timòraquis en el 283 aC., segons les quals hauria hagut una ocultació de les Plèiades la nit del 8 d'Antesterió i una ocultació de la Spica (a la constel·lació de Virgo) el dia 6 de Pianepsió. Aquestes dues observacions se separaven 283 dies. Si Pianepsió haguera estat davant de Memacterió, la diferència hauria sigut major de 29 o 30 dies.
Corsini, per la seua part, aporta com a prova dues inscripcions lapidàries, en una d'elles es pot llegir:
En Boedromió, Nimfodotus
En Pianepsió, Demetrius
En Memacterió, Simferon
Els noms responen a prefectes d'Atenes en l'època dels emperadors. Al respecte d'açò, un cert Buttmann (professor i bibliotecari a Berlín en el s. XIX) apunta el que és obvi, que cap governador o particular haguera deixat subsistir una inscripció en pedra on s'hauria marcat un mes per un altre.
Per últim, vull fer notar que pràcticament tots els autors assenyalen que el mes Hecatombeó correspon aproximadament als nostres juliol-agost. El fet que jo haja posat que aquest mes correspon als nostres juny-juliol, respon a una reflexió personal: si l'any començava amb la primera Lluna Nova després del Solstici d'estiu (21 de juny a efectes pràctics), què es feia dels dies restants del mes de juny, si la Lluna Nova encara entrava en ell? (El que ha succeït més d'una volta, per cert). Assumeix, per tant, qualsevol responsabilitat que se'n derive.

4 comentaris:

Charo Marco ha dit...

Felicidades por los artículos sobre el calendario griego, están fenomenal,se los recomendaré a mis chic@s.
Enhorabuena.
Bss.

Lluïsa ha dit...

Gràcies, Charo, comentaris com el teu animen. Besets

TR ha dit...

Hola!
Estic fent el meu treball de recerca de Batxillerat sobre l'evolució del calendari i els diferents calendaris existents. És interessantíssim el que poseu aquí, un dels llocs amb la informació més completa (si no el que més) que he trobat.
D'on traieu la informació? Quines fonts teniu?
Gràcies per tot!

Lluïsa ha dit...

Gràcies, TR, per les teues paraules. Els nostres articles també són un treball de recerca i investigació en els que ens "deixem la pell", raó per la qual encara són més d'agrair comentaris com el teu. Les nostres fonts són, en la mesura del que és possible, els textos clàssics.

Salutacions