Λήναια - Lenees

Les Lenees eren, junt a les Dionísies rurals, les Grans Dionísies i les Antestèries, festes dedicades a Dionís, concretament a Dionís Leneu. En elles, tenien una gran importància les representacions teatrals. Es celebraven anualment a Atenes durant els dies 12, 13 i 14 del mes Gamelió, corresponent a gener-febrer del nostre calendari. Es van oficialitzar entre el 442 i 440 aC, anys en què van passar a ser competència de l'arcont βασιλεύς, fet que , encara que la institució de les Lenees ens siga desconeguda, prova com la seua celebració data de temps remots, ja que la figura de l'arcont βασιλεύς és una de les més antigues.

En un principi, aquest era un festival en què sols es representaven comèdies, però a partir de l'any 432 aC van ser admeses també les tragèdies. Cinc eren els poetes admesos al concurs i havien de presentar una comèdia cadascú, mentre que dos eren els tràgics admesos, amb una tragèdia cadascú. No es representaven drames satírics.
El concurs començava amb la designació oficial dels χορηγοί, que eren els encarregats de sufragar les despeses de l'obra (pagament al cor, vestuari, equip escènic i el banquet posterior a la representació), així com encarregats d'elegir, entre els ciutadans, aquells que formarien part del cor. Era un impost d'alt cost, però que comportava un dels més grans honors si el cor elegit formava part de l'obra guanyadora. L'Estat es feia càrreg de pagar els actors i les entrades d'aquells ciutadans que no s'ho podien permetre.

El públic present a les representacions, a diferència del que ocorria a les Grans Dionísies, era, principalment, atenés, degut a la poca navegació que hi havia en aquest mes. Aquesta circumstància va fer que els temes tractats a les comèdies reflectiren més de prop els assumptes més estretament units a la vida de la polis i de la societat atenesa, la qual cosa venia bé als habitants d'Atenes, poc donats a airejar els seus assumptes davant dels estrangers i gelosos del seu honor. De fet, eren freqüents els atacs dirigits als polítics i als personatges públics, tal i com es pot comprovar a les comèdies d'Aristòfanes. La sàtira política de les comèdies que es representaven exercia una gran influència sobre l'opinió pública, donat que les Lenees es celebraven poc abans de les eleccions dels estrategues: aquesta circumstància va fer que es representaren comèdies escrites expressament per al concurs.
De les comèdies que ens han arribat d'Aristòfanes, quatre es van representar en aquest festival: Els Acarnienses, Els cavallers, Les vespes i Les granotes. Sabem, també, que l'any 416 aC el concurs tràgic el va guanyar Agató. De tota manera, sembla que véncer a les Lenees no tenia el mateix prestigi que fer-ho a les Grans Dionísies.
Quant a l'epítet Leneu, hi ha diferents interpretacions: segons alguns, podria significar festival de la premsada del raïm; segons altres, el nom és derivat de lenai, un altre nom per a les seguidores de Dionís, les Mènades. Hi ha qui afirma que les representacions teatrals es duien a terme al Leneu, un lloc no identificat amb precisió i que seria una mena de santuari o temple del déu. Altres afirmen que les representacions es feien a l'àgora fins que va ser construït el teatre de Dionís, a l'Acròpoli.
És de suposar que el festival començaria amb una processó, que portaria l'estàtua del déu fins al lloc de les representacions, encapcelada pel sacerdot de Dionís que, després, ocuparia un seient destacat durant el temps que duraren les obres. Els vasos dits leneus mostren imatges de dones adorant una màscara de Dionís, que es trova damunt d'una columna de fusta flanquejada per dues branques, i portant torxes enceses com si es tractara d'una cerimònia nocturna. Alguns erudits [A. Frickenhaus, Lenäenvasen, 72. Winckelmannsprogramm, Berlín, 1912; L. Deubner, Attische Feste, Berlín, 1932 (p.123 ss); H.W. Parke, Festivals of the Athenians, Londres (p. 106); E. Simon, The Festivals of Attica, Madison, 1983 (p. 100)] interpreten aquestes imatges com il·lustracions dels rituals de les Lenees, però no hi ha res segur.