diumenge, 28 de gener de 2007

Θεογαμία

La Θεογαμία o Ἱερὸς γάμος se celebrava a Atenes el 27 de Gamelió, que enguany coincideix amb el nostre 27 de gener, i commemorava el Matrimoni Sagrat entre Zeus i Hera que rebien l'epítet de Τέλειος i Τέλεια, respectivament, com a divinitats protectores del matrimoni. Aquest matrimoni simbolitza la unió del cel amb la terra, considerada la causa primera de la fecundació del sòl, però, també, la importància del vincle matrimonial en la cultura grega, en tant que únic mode legítim d'engendrar ciutadans. Respecte als cerimonials del matrimoni i les divinitats associades amb ell, podeu consultar ací un interessant treball de Marcel Detienne.
El mite de les Sagrades Noces es remunta a una època molt remota i és de suposar, malgrat la mancança de notícies al respecte, que la celebració mítica d'aquesta unió constituiria una part important de les cerimònies rituals en honor a Hera, la qual cosa assenyala el significat al·legòric del mite i l'autèntic caràcter de l'origen de la deessa, a la qual molts autors identifiquen amb Gea. La Ilíada ens relata la seua nit de noces, que va durar 300 anys:

El hijo de Cronos estrechó a su esposa entre sus brazos. Bajo ellos, la divina tierra hacía crecer blanda hierba, loto lleno de rocío, azafrán y jacinto, espeso y mullido que ascendía y los protegía del suelo. En ese tapiz se tendieron tapados por una nube bella y dorada que destilaba gotas de rocío. Así dormía sereno el padre de los dioses, doblegado al sueño y al amor con su esposa entre sus barzos.

El mateix dia se celebraven, al demos àtic d'Erchia, sacrificis rituals en honor a Àrtemis Kourotrophos, a Hera, a Zeus Teleios i a Posidó que molt probablement tenien a veure amb la mateixa celebració del Ἱερὸς γάμος. I, a Beòcia, tenia lloc un altre ritual per a la mateixa celebració, aquest, sí, conegut gràcies a Pausànies (Descripció de Grècia 9.2.7)