
El mite de les Sagrades Noces es remunta a una època molt remota i és de suposar, malgrat la mancança de notícies al respecte, que la celebració mítica d'aquesta unió constituiria una part important de les cerimònies rituals en honor a Hera, la qual cosa assenyala el significat al·legòric del mite i l'autèntic caràcter de l'origen de la deessa, a la qual molts autors identifiquen amb Gea. La Ilíada ens relata la seua nit de noces, que va durar 300 anys:
El hijo de Cronos estrechó a su esposa entre sus brazos. Bajo ellos, la divina tierra hacía crecer blanda hierba, loto lleno de rocío, azafrán y jacinto, espeso y mullido que ascendía y los protegía del suelo. En ese tapiz se tendieron tapados por una nube bella y dorada que destilaba gotas de rocío. Así dormía sereno el padre de los dioses, doblegado al sueño y al amor con su esposa entre sus barzos.
El mateix dia se celebraven, al demos àtic d'Erchia, sacrificis rituals en honor a Àrtemis Kourotrophos, a Hera, a Zeus Teleios i a Posidó que molt probablement tenien a veure amb la mateixa celebració del Ἱερὸς γάμος. I, a Beòcia, tenia lloc un altre ritual per a la mateixa celebració, aquest, sí, conegut gràcies a Pausànies (Descripció de Grècia 9.2.7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada