dissabte, 21 d’abril de 2007

Calendari agrícola d'Hesíode I- Els treballs...

No sempre ha comptat l'home amb l'ajuda d'un calendari que li facilitara la relació de mesos al llarg de l'any i li permetera saber en què estació es trobava, quins treballs havia de portar a terme al camp, sobretot quan els havia de començar perquè la collita fóra bona i la terra donara els seus fruits, i si era o no viable la navegació. I com s'ho feien els antics quan el calendari encara no s'havia inventat? La resposta la trobem a l'obra d'Hesíode Els treballs i els dies. En ella, l'autor presenta una relació de les faenes que s'han de fer al camp i quan s'han de fer. Es tractaria, més que d'un calendari, d'una mena d'agenda agrícola o, per ser més exactes, d'un parapegma. Clar que parlar d'agricultura entranya parlar d'estacions i, per tant, d'any solar, però, pel que fa al que ens ocupa, seria més just parlar d'any estelar, si això és possible. Per fixar en el temps l'inici i la fi de les tan variades activitats agrícoles i marítimes, són necessàries indicacions temporals precises i l'observació minuciosa de la naturalesa. Hesíode es fixa en aquestes:
  • Les estrelles
  • Els animals i les plantes
  • El sol
Les estrelles-
5 estrelles, constel·lacions o agrupacions d'elles, en la seua eixida i posta helíaca, són les que marquen l'entrada i l'eixida de les estacions a l'obra d'Hesíode: Les Plèiades, Sírius, Arcturus, Orió i les Híades. Evidentment, com veurem més endavant, els períodes estacionals així marcats no coincideixen exactament amb els actuals.
Les trobem citades així:


Comença la segada quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conrreu, quan desapareixen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits i es mostren de nou quan s'ha acomplit l'any, a l'època en què s'afila el ferro. Vers. 383-384 (1)

[...] l'astre de Sírius gira menys temps durant el dia sobre el cap dels infeliços mortals i prolonga més temps el seu curs nocturn... Vers 416 (2)

[...] l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà, s'alça i brilla la primera a la caiguda de la nit. Vers 565 (3)

Des de que l'impetuós Orió comença a fer-se visible... Vers 599 (4)

[...] Quan Orió i Sírius apareguen a la meitat del cel i l'Aurora de dits de color rosa contemple Arcturus. Vers 609 (5)

Quan les Plèiades, les Híades i l'impetuós Orió hagen desaparegut. Vers 615 (6)

Tem l'època en què les Plèiades, fugint de l'impetuós Orió, se submergeixen en l'ombra de l'Oceà. Vers 618 (7)

(1) L'eixida helíaca, és a dir, la primera aparició a l'horitzó abans de l'eixida del sol, de les Plèiades té lloc entre el 5 i el 10 de maig i la seua posta helíaca, açò és, la primera desaparició abans d'eixir el sol, entre el 5 i l'11 de novembre, segons càlculs de D.R. Dicks per a aquella època.
(2) L'eixida helíaca de Sírius, sempre segons els càlculs de Dicks, té lloc entre el 20 i el 27 de juliol i la seua posta, entre el 22 de novembre i el 6 de desembre. Després de la seua eixida, cada volta apareix abans i en octubre, fins i tot, quan encara és de nit. Sembla que Hesíode fa referència a aquest moment.
(3) L'eixida acrònica, és a dir, aparició d'un astre a la posta del sol, d'Arcturus té lloc entre el 24 de febrer i el 4 de març (Dicks)
(4) L'eixida helíaca d'Orió es dóna entre les dues últimes setmanes de juny i la primera de juliol.
(5) Arcturus té la seua eixida helíaca a mitjans de setembre, entre el 5 i el 15, quan Sírius i Orió es veuen per la nit en meitat del cel.
(6) Fa referència a l'ocàs còsmic de les tres estrelles. Les Híades se situen 10 graus al SE de les Plèiades i s'oculten uns dies després. L'ocàs d'Orió té lloc en l'última part de novembre, el dia 20, segons Ginzel (Dicks, O.C., pàg. 36)
(7) Fa referència a la seua posta helíaca comentada en (1).

Els animals i les plantes-
Pel que fa als animals, els més observats són les aus: les seues migracions, els seus cants..., encara que no són els únics.

La grua: Estigues atent quan escoltes la veu de la grua que tots els anys llança el seu crit des dels núvols. Dóna el senyal per al conreu i anuncia l'hivern plujós. Vers 448 (1)

El cucut: Quan el cucut començe a cantar entre el fullatge de la carrasca. Vers 487 (2)

Les oronelles: Després la planyívola oronella, filla de Pandió, reapareix al matí als ulls dels homes, en el moment en què comença la primavera. Vers 568

El caragol: Quan el caragol, fugint de les Plèiades, grimpa des de la terra a les plantes... Vers 572 (3)

La cigala: ...i la sonora cigala, posada al cim d'un arbre, faça sentir sa dolça veu en agitar les seues ales, a la càlida estació de l'estiu... Vers. 583-84

El card: Quan el card florisca... Vers 583

La figuera: ...quan apareixen al cim de la figuera les primeres fulles tan poc visibles com... Vers 678

Hesíode descriu altres manifestacions meteorològiques, però com a conseqüències de l'avanç de les estacions més que punts de referència precisa en el temps:

...l'impetuós Bòrees agita amb els seus bufits les ones de la vasta mar, estreny la terra i els boscos i, furiós sobre la terra fecunda, desterra a les gorges de les muntanyes els roures de copa elevada i els enormes avets, fent mugir al lluny les immenses forestes (506 i ss.)

(1) La grua, en la seua marxa cap a Àfrica des dels països septentrionals per a hivernar, passa per Grècia cap al mes d'octubre.
(2) El mascle del cucut comença a cantar quan comença la primavera i deixa de fer-ho a finals de juliol.
(3) El caragol grimpa a les plantes per a protegir-se del calor en maig, abans de l'eixida helíaca de les Plèiades.

El sol-
El sol apareix al text hesiòdic en tant que indicador dels solsticis d'hivern i d'estiu, encara que mai dels equinoccis.

Solstici d'hivern: Si tu no treballes la terra fecunda més que al solstici d'hivern... (479) (1)

Quan seixanta dies després de la conversió del sol, posa fi Zeus als dies hivernals, l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà... (565)

Solstici d'estiu: Cinquanta dies després del solstici, quan el laboriós estiu arriba a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663) (2)

(1) W. Kubitschek fixa el solstici d'hivern el 28 de desembre per a la latitud 38 graus en el 800 aC.
(2) El solstici d'estiu es fixa l'1 o el 2 de juliol. Així, la data per al començament de la navegació favorable se situaria a mitjans d'agost (Dicks, O.C., pàg. 37)

Com es veu, els solsticis se citen com a punts de partida per a calcular. Es constata també, com hem apuntat més amunt, que les estacions d'Hesíode no corresponen a les nostres estacions astronòmiques regulades pels solsticis i els equinoccis, sinó que el seu inici se situa entre els solsticis i els equinoccis i correspon a les eixides i postes remarcables de les estrelles. Quan se situen, doncs, les estacions? Al text hesiòdic, són perfectament identificables, bé pel seu inici bé per la seua fi:

Primavera

Finals de febrer/principis de març. El text hesiòdic la marca així (vers 565 i ss):

Quan Zeus, després dels solsticis, ha acomplit seixanta dies d'hivern, la constel·lació d'Arcturus, abandonant el curs sagrat de l'Oceà, comença a aparéixer, totalment brillant, a l'entrada de la nit. Poc després, l'oronella de lament penetrant, filla de Pandió, s'eleva cap a la llum, mentre que comença per als homes la primavera.



Estiu

Està menys definit i se'l pot suposar a l'eixida helíaca de les Plèiades cap a la meitat de maig. De tota manera, s'està ja a l'estiu amb l'eixida helíaca de Sírius. Hesíode diu:

Quan el card florisca, quan la cigala armoniosa, posada al cim d'un arbre, faça sentir la seua dolça veu agitant les seues ales, a l'estació del laboriós estiu, les cabres estan molt grosses; els vins, excel·lents; les dones, molt lascives i els homes, molt dèbils, perquè Sírius fa més pesat el seu cap i els seus genolls, i aixua tot el seu cos pels seus focs ardents.


Tardor


Cap a la meitat d'agost i fins a finals d'octubre.

Cinquanta dies després de la conversió del sol, quan el laboriós estiu arribe a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663)

Hivern

Començaria a finals d'octubre amb la posta matinal de les Plèiades.

Comença la sega quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conreu, quan desapareguen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits, i es mostren de nou quan l'any torna. (384)

I com es registraria açò a efectes pràctics ho veurem, per qüestions d'extensió, en un altre post.

2 comentaris:

Ana ha dit...

Pues ya tengo ganas de leerlo, no nos tengas demasiado tiempo en ascuas.

Lluïsa ha dit...

Lo intentaré, Ana. A ver cómo nos deja de cansados esta semana de Sagunto y con cuánto tiempo para preparar otras cosas. Gracias por tu comentario y besos.