dissabte, 20 de gener del 2007
Etimología
diumenge, 14 de gener del 2007
Λήναια - Lenees

El concurs començava amb la designació oficial dels χορηγοί, que eren els encarregats de sufragar les despeses de l'obra (pagament al cor, vestuari, equip escènic i el banquet posterior a la representació), així com encarregats d'elegir, entre els ciutadans, aquells que formarien part del cor. Era un impost d'alt cost, però que comportava un dels més grans honors si el cor elegit formava part de l'obra guanyadora. L'Estat es feia càrreg de pagar els actors i les entrades d'aquells ciutadans que no s'ho podien permetre.
El públic present a les representacions, a diferència del que ocorria a les Grans Dionísies, era, principalment, atenés, degut a la poca navegació que hi havia en aquest mes. Aquesta circumstància va fer que els temes tractats a les comèdies reflectiren més de prop els assumptes més estretament units a la vida de la polis i de la societat atenesa, la qual cosa venia bé als habitants d'Atenes, poc donats a airejar els seus assumptes davant dels estrangers i gelosos del seu honor. De fet, eren freqüents els atacs dirigits als polítics i als personatges públics, tal i com es pot comprovar a les comèdies d'Aristòfanes. La sàtira política de les comèdies que es representaven exercia una gran influència sobre l'opinió pública, donat que les Lenees es celebraven poc abans de les eleccions dels estrategues: aquesta circumstància va fer que es representaren comèdies escrites expressament per al concurs.
De les comèdies que ens han arribat d'Aristòfanes, quatre es van representar en aquest festival: Els Acarnienses, Els cavallers, Les vespes i Les granotes. Sabem, també, que l'any 416 aC el concurs tràgic el va guanyar Agató. De tota manera, sembla que véncer a les Lenees no tenia el mateix prestigi que fer-ho a les Grans Dionísies.
Quant a l'epítet Leneu, hi ha diferents interpretacions: segons alguns, podria significar festival de la premsada del raïm; segons altres, el nom és derivat de lenai, un altre nom per a les seguidores de Dionís, les Mènades. Hi ha qui afirma que les representacions teatrals es duien a terme al Leneu, un lloc no identificat amb precisió i que seria una mena de santuari o temple del déu. Altres afirmen que les representacions es feien a l'àgora fins que va ser construït el teatre de Dionís, a l'Acròpoli.
És de suposar que el festival començaria amb una processó, que portaria l'estàtua del déu fins al lloc de les representacions, encapcelada pel sacerdot de Dionís que, després, ocuparia un seient destacat durant el temps que duraren les obres. Els vasos dits leneus mostren imatges de dones adorant una màscara de Dionís, que es trova damunt d'una columna de fusta flanquejada per dues branques, i portant torxes enceses com si es tractara d'una cerimònia nocturna. Alguns erudits [A. Frickenhaus, Lenäenvasen, 72. Winckelmannsprogramm, Berlín, 1912; L. Deubner, Attische Feste, Berlín, 1932 (p.123 ss); H.W. Parke, Festivals of the Athenians, Londres (p. 106); E. Simon, The Festivals of Attica, Madison, 1983 (p. 100)] interpreten aquestes imatges com il·lustracions dels rituals de les Lenees, però no hi ha res segur.
Vocabula
Inmersos como estamos en el método Lingua Latina per se illustrata y en la corriente del latín vivo, no podemos dejar de crear una categoría dedicada al lenguaje relativo al tiempo en latín, que llamaremos Vocabula temporis. En ella nos haremos eco de las aportaciones de otros blogs clásicos y de otras páginas de internet que encontremos interesantes para nuestro propósito, y confiamos en poder ofreceros también trabajos propios brevi tempore.diumenge, 7 de gener del 2007
Agonalia
La ceremonia del sacrificio (tomado del trabajo de José Delgado, La legislación pontifical en la práctica cultual romana)
dissabte, 6 de gener del 2007
ἡ ἑορτὴ τοῦ Αἰῶνος
És de tots conegut el fet que l’elecció del 25 de desembre com el dia del naixement de Jesús obeix a la fèrria voluntat dels Patriarques de l’Església d’eradicar el culte pagà al Sol Invictus o a Mitra o a qualsevol de les divinitats associades o identificades amb el Sol. El que probablement no siga tan conegut, almenys no ho era per a mi, és l’elecció del 6 de gener, en lloc del 25 de desembre, per part de l’Església cristiana Oriental per a commemorar eixe naixement.
El cas és que, al segle II de la nostra era, els cristians només celebraven


Malgrat aquesta disparitat, tots coincidiren en pensar que el solstici d’hivern era la data menys probable tenint en conte el que deia Lluc al seu Evangeli: «hi havia a la regió uns pastors que dormien al ras i passaven la nit fent torns per vigilar el ramat. Se’ls va presentar un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltava de llum…» (Lc 2,8-14) El relat de Lluc, per a ser coherent, devia de referir-se a una nit de primavera (per això les dates posteriors al 21 de març), ja que a finals de desembre, a la zona de Betlem, el fred i les encara abundants plutges hivernals impedirien passar la nit al ras amb el ramat. Forçant el relat de l’Evangelista, altres esglésies cristianes fixaren la commemoració de
Basant-se també en Lluc quan va escriure que «Jesús, en començar, tenia uns trenta anys» (Lc 3,23), deduiren que Jesús va morir quan tenia exactament trenta anys, comptats des del dia de la seua concepció, i, donat que la data de la seua crucifixió l’havien fixada el 6 d’abril, afegiren els nou mesos exactes de gestació per a arribar al 6 de gener.
Elucubracions a banda, el ben cert és que la data del 6 o 8 de gener tenia molt de sentit perquè replegava la festivitat de Kore, «
A més, el 6 de gener estava consagrat a la benedicció dels rius en el culte a Dionís, que entre els egipcis s’identificava amb Osiris. L’Epifania de Dionís es deia que s’havia produït a l’illa d’Andros en la nit del 5 al 6 de gener.
Aquesta festa tenia un caràcter cívic. L’any 331 Alexandre el Gran havia fundat Alexandria i, per a assegurar la seua perennitat, l’havia consagrada a Aió, l’Etern. És, doncs, baix la triple influència del culte a Dionís, Osiris i Aió, com el naixement de Jesús, aleshores identic a l’Epifania, es va fixar primerament el 6 de gener. Aquest origen explica també l’atribució en la mateixa data d’un altre episodi important de la vida de Crist: el miracle de les noces de Canaan. En efecte, la tradició grega es relacionava també amb el simbolisme de les noces del déu solar amb les aigues (quan el sol queia darrere l’horitzó, es deia que se submergia en les aigues) i, en el cas de Jesús, és significatiu que el miracle consistira precisament en la transformació de l’aigua en vi en una data en què els rituals grecs i egipcis es celebraven amb vi.
Un altre testimoni d’aquesta festivitat el proporciona una monja espanyola, Eteria, en el seu Itinerarium, on conta el seu viatge a Terra Santa a finals del s. IV.
Finalment, quan en el 440 l’Església es decideix oficialment a celebrar el naixement de Crist el 25 de desembre, paral·lelament, en el 450, el papa Lleó el Gran va definir l’Epifania com la festa dels Reis Mags. En Orient, algunes Esglésies acabaren sotmetent-se, altres, com l’armènia, encara avui rebutja la data del 25 de desembre.
dimecres, 3 de gener del 2007
Compitalia
Fiesta móvil que, en honor de los Lares Compitales, se celebraba poco después de las Saturnales. En cada encrucijada compita se levantaba una capilla en las que se colocaban las imágenes de los Lares, divinidades domésticas que protegían las encrucijadas, murallas y casas. Mitológicamente son hijos de Mercurio y Lara (Ovidio, la llama Muta, Fasti II 583-616), aunque su origen parece relacionado con las fuerzas oscuras de ahí su relación con Larentia, y Mania, diosa de los muertos etrusca. Son representados como dos adolescentes con el cuerno de la abundancia en la mano, con túnica corta y apoyados en un pie. Hay tres tipos de Lares:
- lares compitales o viales: se colocaban en los cruces de caminos y en las intersecciones importantes en el interior de unas capillas o sobre unos altares. Iban siempre en pareja y su función era la de proteger al caminante.
- lares praestites: protectores de las murallas y también se colocaban de dos en dos. Se les representaba como dos jóvenes sentados, con una lanza en la mano izquierda y un perro entre ambos. En época imperial se les convirtió en lares estatales y se levantó en su honor un templo.
- lar familiar: era el que se veneraba en cada casa como personificación del espíritu protector del hogar. En un principio era sólo uno pero en época imperial, por influencia de los anteriores, se desdobló en dos. Aparecía como un adolescente que portaba una pátera en una mano y una cornucopia en la otra, tocándose con una corona de flores. Se colocaban en el larario, que bien podía ser una habitación completa (los más habitual en las grandes villas imperiales) o un pequeño altar en el atrio.
as de ajo o de amapola en vez de cabezas humanas. La noche anterior a la celebración, el cabeza de familia colgaba tantas pelotas de lana(pilae, v. Festo Lexicon XIV) y muñecos (maniae et effigies, v. Festo, Lexicon XI) del mismo material como esclavos y personas libres, respectivamente, había en cada casa, para que la diosa Manía (la muerte) se contentara con estos objetos y respetara las vidas. El día de la fiesta los campesinos colgaban en estos templetes sus herramientas de trabajo, y ofrecían sacrificios de cerdos o pasteles, según la situación económica de cada uno. Después se celebraba un festín en el que participaban todos los miembros de la familia, incluidos los esclavos, a los que se dejaba descansar ese día y se daba doble ración de vino. Catón. De Agri Cultura,57Había sido instituida por Servio Tulio, pero fue decayendo durante
-en el vocabulario lar equivale a hogar, casa,
en valenciano (tomado del Gran Diccionari de la LLengua Catalana)
(1360; del ll. Lar, Laris 'cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa')
f1 CONSTR Lloc d'una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s'hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums. És anomenada també llar de foc, xemeneia o escalfapanxes.
2 Casa 3 1
3 llar d'infants ENSENY Institució educativa dedicada a tenir cura dels infants de 0 a 3 anys.
- y en castellano tenemos los mismos significados (según la RAE)
1. m. hogar (ǁ sitio de la lumbre en la cocina).
2. m. Mit. Cada uno de los dioses de la casa u hogar. U. m. en pl
3. m. pl. Casa propia u hogar.
-en nuestras tradiciones. Los lares, con la llegada del cristianismo se fueron asimilando a las nuevas creencias y pasaron a ser el ángel de la guardia de cada uno, el lar personal, el santo patrón, el lar urbano... Así encontramos en Hispania relaciones evidentes entre los lares viales que protegen los caminos y San Juan Hospitalario, quien heredó los templos construidos en los caminos para los lares. A este respecto leed este interesante artículo de Lares y Julianes, del arquitecto Carlos Sánchez-Montaña.
La imagen del larario la he tomado de esta página Caesaris domus, que nos hace una visita por la domus romana reconstruida en Augusta Raurica y la segunda imagen es del libro Imagines Deorum, Qui Ab Antiquis Colebantur de Vincenzo Cartari, Lyon, 1581.
dilluns, 1 de gener del 2007
Kalendis Ianuariis
Se trata del primer día, kalendae, del primer mes del año, Ianuarius, creado por Numa Pompilio, segundo rey de Roma y digno sucesor de Rómulo. Al crearlo llenó el vacío del antiguo calendario de tan sólo diez meses. Hasta la reforma del año 
El día comienza con la procesión que desfila hacia el Capitolio para la toma de posesión de los nuevos consules y el sacrificio de los novillos blancos (Ovidio, op. cit, v.79-86)


A la izquierda vemos una ilustración de unas fasces romanas que, como simbolo de vigilancia y protección, lo podemos encontrar aún hoy en escudos de organismos oficiales o países, por ejemplo en el escudo de la Guardia Civil (ilustración de la derecha) o en el de la República Francesa.
El comienzo de esta magistratura era el 15 de marzo, pero en el año 153 a C se cambió al 1 de enero por la rebelión de los hispanos. Ocurrió por entonces el conflicto con la ciudad de Segeda, que consiguió modificar el calendario para adelantar la magistratura y tener más tiempo para preparar a los ejércitos e iniciar la campaña antes.
Ovidio, opus cit, también nos dice: Un día feliz se levanta:guardaos de toda palabra o pensamiento de mal augurio. En este día favorable, sólo palabras favorables deben pronunciarse. Por ese motivo también en este día los romanos se regalaban ramos de laurel o de olivo procedentes del bosque sagrado de Strenia, la diosa de la salud, que infunde valor en las situaciones de peligro (San Agustín De Civitate Dei IV, 11, y 16), como augurio de fortuna y de felicidad.
Esta costumbre es mencionada por Q. Floro Tertuliano De Idolatria y por Symmachus, (Ep 20, y Ep 28) strenarum usus adolevit auctoritate Tatii regis qui verbenas felices arboris ex luco Streniae, anni novi auspices, primus accepit. De aquí proceden las strenae romanas u obsequios de Año Nuevo de los que Ovidio nos dice que eran dátiles, arrugados higos y la miel que se ofrece encerrada en nívea jarra. Son regalos dulces con objeto de presagiar un año dulce como ellos. También se regalaban monedas para proporcionar un presagio de riqueza. Marcial nos añade que eran los regalos con los que el cliente obsequiaba a su patronus, Marcial, libro VIII, epigrama XXXIII, v 13
Con Tiberio la costumbre se mantiene, pero se procura limitar para evitar los excesos, Suetonio op. cit. Tiberius XXXIV Prohibió también la costumbre de besarse todos los días, y prohibió también demorar más allá de las calendas de enero el cambio de regalos de primero de año; acostumbraba recompensar en el acto y por su propia mano los que le hacían a él, con el cuádruplo de su valor; pero cansado de que le distrajesen a cada momento todo el mes, a los que, no habían podido visitarle el primer día no les dio ya nada.
derivar del celta eguinand, palabra con la que se designaba el regalo de año nuevo.A, nundina día de mercado
K. kalendas. Primer día de cada mes, que era el día de la luna nueva en el mes lunar. Estaba consagrado a Juno.
Ian. Ianuarias de enero
F. dies fastus. Día Laborable, está permitida cualquier actividad



