dissabte, 13 d’octubre de 2007

Ante horologia, Romae

A finales del siglo IV a C los romanos sólo dividían el día en dos partes: antes del mediodía y después del mediodía. La dificultad radicaba en señalar con exactitud el mediodía. Para ello un ordenanza del consulado se encargaba de anunciarlo al pueblo cuando veía desde la Curia al Sol entre los rostra y la Graecostasis. También marcaba la hora novena o suprema cuando desde la columna Menia veía pasar el sol hacia la Cárcel. Esta columna se usaba para anunciar publicamente los nombres de deudores delincuentes por sus acreedores (Cicero, Div. Caec. 50). Así nos lo cuenta Plinio en su Naturalis Historia VII, 212:

XII tabulis ortus tantum et occasus nominantur, post aliquot annos adiectus est et meridies, accenso consulum id pronuntiante, cum a curia inter Rostra et Graecostasin prospexisset solem; a columna Maenia ad carcerem inclinato sidere supremam pronuntiavit, sed hoc serenis tantum diebus, usque ad primum Punicum bellum.

Los rostra eran los espolones de las naves capturadas que adornaban la tribuna de las arengas desde el año 338 a C y la graecostasis era un pabellón destinado a recibir a los embajadores griegos y siendo que la primera delegación fue en el 306 a C, esta manera de dividir el día era la habitual en el siglo IV a C.

Y también señalaba la hora tertia según el testimonio que nos refiere Varrón Lingua latina VI, 89 :

Hoc idem Cosconius in actionibus scribit praetorem accensum solitum tum esse iubere, ubi ei videbatur horam esse tertiam, inclamare horam tertiam esse, itemque meridiem et horam nonam.

También dice esto Cosconio, hablando de los actos judiciales, que el pretor acostumbra a ordenar al heraldo, llamado accensus, que anuncie la hora tercera, cuando le parece que es esa hora, así como el mediodía y la hora novena.

Pero fue hacia el 263 a C cuando el horologium llegó a Roma....y su empleo se generalizó rápidamente

Nam me puero uterus erat solarium
Multo omnium istorum optumum et verissimum
Ubi ubi iste monebat esse, nisi quum nihil erat.
Nunc etiam quod est, nisi Soli lubet.
Itaque adeo iam oppletum est oppidum solariis,
Maior pars populi aridi reptant fame.


Durante mi infancia, no existía otro reloj que no fuera el de mi estómago. Para mí era el mejor, el más exacto; cuando se hacía sentir, se comía, salvo que no hubiera nada que comer. Ahora, aunque hay alimento en abundancia, se come sólo cuando le place al Sol. La ciudad está llena de relojes solares, pero casi todos los habitantes se arrastran medio muertos de hambre.

De Beotica, obra apócrifa de Plauto. Aulo Gelio, Noctes Atticae III .3.3



dilluns, 8 d’octubre de 2007

L'Inici de l'any grec

L'any grec comença al mes d'Hecatombeó, però sembla que no sempre ha sigut així o, almenys, diverses teories plantegen una altra possiblitat. Vegem-les.
De Koutorga, a la seua obra Recherches critiques sur l'histoire de la Grèce pendant la période des guerres médiques, diu el següent:

A la segona meitat del s. V aC i, especialment, després de la guerra del Peloponés, l'any atenés començava al mes d'Hecatombeó. El testimoni de Tucídides és positiu al respecte. Al seu segon llibre, a l'inici de la narració de la guerra, Tucídides fixa amb gran exactitud l'època de les primeres hostilitats. Diu que els tebans començaren la guerra a la primavera del desecinqué any després de la fi del tractat dels trenta anys, el sisé mes després de la batalla de Potidea, quan Chrisis era sacerdotessa d'Hera a Argos, Enesias èfor a Esparta i Pythodoro arcont a Atenes; afegeix que a aquest últim no li restaven més de dos mesos per a deixar el càrrec. Segons aquest testimoni, l'any atenés acabaria en dos mesos i començaria l'estiu.

De Koutorga parteix del postulat que l'any civil àtic començava al mateix temps que la presa de possessió del càrrec per part dels magistrats. I, així, dedueix que primavera + dos mesos = Hecatombeó. Fa una relació de les diferents posicions que prenen, davant d'aquest problema, els cronologistes:
Scaliger, Petau, Dodwell, Corsini, Larcher i Ideler opinen que els atenesos, en un principi, feien començar l'any a l'hivern, al mes de Gamelió. Açò explicaria que Posideó fóra l'últim mes de l'any i que, per tant, el mes intercalar fóra lògicament col·locat després d'aquest mes i agafara el nom de Posideó II. Petau afegeix que el desplaçament de l'inici de l'any de Gamelió a Hecatombeó fou, en efecte, el retorn a una situació anterior en què aquest mes era ja el primer de l'any. Els atenesos haurien, doncs, fet començar l'any a l'estiu (Hecatombeó), després a l'hivern (Gamelió) i, finalment, altra volta a l'estiu (Hecatombeó).
Altres, com Fréret i Clinton, pensen que l'any atenés hauria començat sempre a l'estiu.
Així les coses, De Koutorga es planteja intentar saber qui té raó. La qüestió és que les fonts antigues no presenten cap testimoni al respecte i, per tant, l'única solució és interpretar els textos dels autors. Això és el que fa De Koutorga:

[...] Heròdot indica de manera precisa l'inici de l'any atenés. Conta, al seu llibre VI, els moviments de la flota fenícia durant tota la bona estació, és a dir, de la primavera a la tardor. Descriu la conquesta de les illes de l'Hel·lespont, de Bizanci, menciona la fugida de Milcíades en Àtica i, després d'haver portat el seu relat fins a la tardor, afegeix [VI, XLII]: "la resta d'aquest any els jonis no van tenir res a tèmer dels Perses". Quan, doncs, es pot pensar que acaba l'any?
De Koutorga opina que amb l'expressió "la resta d'aquest any" Heròdot feia referència a l'hivern. I, segons ell, el mateix Heròdot dóna la resposta:

[VI, XLIII] Amb la primavera següent, Mardonio, fill de Gobrias, arriba per mar al comandament de grans forces.
De Koutorga interpreta, basant-se en aquestos dos passatges, que un any havia acabat després de la tardor i que altre havia començat abans de la primavera, és a dir, a l'hivern. I arriba a la conclusió que les proves aportades anulen la teoria de Fréret i Clinton, donant a la hipòtesi de Scaliger el valor d'una veritat històrica.
L'any àtic hauria, doncs, començat a l'hivern i, després, a l'estiu. Però en quin moment porten els atenesos l'inici de l'any de l'hivern a l'estiu? També ací, De Koutorga es mostra categòric:

Dodwell, Corsini, Larcher i la major part dels cronologistes que accepten el mes de Gamelió com el primer de l'any han pensat que aquest ús va durar fins a l'inici de la 87 olimpíada i va ser canviat per Metó, que va introduir el cicle de 19 anys. Nosaltres compartim aquesta opinió, ja que es basa en un testimoni positiu, el de Festus Avienus, en els versos del qual es troba la descripció més exacta del canvi operat per l'astrònom Metó. És cert que Ideler rebutja el testimoni de Festus, al qual qualifica d'idea de poeta, però està equivocat. Aquestos versos, a més de la forma poètica, contenen una descripció molt precisa que podem cercar inútilment en altres autors.

Aquest és el text d'Avienus:

Nam qui solem hiberna novem putat aethere volvi, ut lunae spatium redeat, vetus Harpalus, ipsam ocius in sedes momentaque prisca reducit. Illius ad numeros prolixa decennia rursum adiecisse Meton Cecropia dicitur arte; inseditque animis, tenuit rem Graecia solers, Protinus, et longos inventum misit in annos. Sed primaeva Meton exordia sumpsit ab anno, torreret rutilo quum Phoebus sidere Cancrum...
Per exemple, l'antic Harpalus, que creu que és necessari que el sol gire durant nou hiverns perquè la lluna arribe al seu punt de partida, la torna massa prompte al seu espai. A aquest nombre, es diu que el savi atenés, Metó afegeix deu llargs anys; aquest sistema preval; la docta Grècia l'adopta i el transmet per molt de temps a la posteritat. Tanmateix, Metó ha portat l'inici de l'any al moment en què Febus crema Càncer amb els focs del seu astre on el cinturó d'Orió flota al lluny sobre el mar i on Sírius llança les flames de les seues estrelles fosques.

Càncer cremat per Febus és a l'estiu. A Ideler li crida l'atenció la utilització de la paraula tanmateix, que indica, segons ell, que efectivament ha canviat l'estació de l'inici de l'any. Ell mateix diu: La paraula tanmateix mostra que, en efecte, s'ha canviat l'estació de l'inici de l'any. De tota manera, està provat, almenys en més d'un punt de Tucídides, de Plató i de Demòstenes, que, en temps d'aquestos autors, l'any començava cap al solstici d'estiu.

Sembla, doncs, que un inici de l'any al mes d'Hecatombeó és cert. Un inici d'any al mes de Gamelió en períodes precedents explicaria la posició del mes intercalar (després de Posideó) i el seu nom (Posideó II).
Però, per què un canvi? Per acordar l'inici de l'any i de les Olimpíades? El debat, com es veu, està lluny d'estar tancat.


diumenge, 7 d’octubre de 2007

Helios


Helios consiguió su tarea para todos los días,
y jamás se le ofrece ningún descanso, ni a él
ni a sus caballos, en cuanto la Aurora de rosáceos dedos
abandona el Océano y asciende hasta el cielo.
Lo transporta sobre el mar su lecho encantado,
cóncavo, moldeado por las manos de Hefesto,
de oro precioso, provisto de alas, sobre las ondas del agua;
durmiendo plácido viaja desde el país de las Hespérides
a la región de los Etíopes, donde su raudo carro y corceles
le aguardan, en tanto aparece la Aurora nacida en el alba.
Y entonces sube a su carro el hijo de Hiperión.

Mimnermo: Fragmento 12 W