dilluns, 30 d’abril del 2007

Taller Tempore Capto. Ludi Saguntini MMVII

Ya han terminado los Ludi Saguntini MMVII, en ellos nos hemos estrenado como talleristas a tiempo completo, ya que el año pasado únicamente hubo taller dos días. En esta semana han pasado por nuestro taller Tempore Capto casi cuatrocientos alumnos de Castellón, Valencia y Alicante que tras una explicación sobre la evolución en la medida del tiempo, en calendarios, relojes... han confeccionado un reloj de sol (horizontal o de pastor, según grupos).

Temíamos que nuestro taller, que es bastante complejo, no llegaría a los alumnos y no conseguiría resultar ameno. Sin embargo estamos satisfechas con el resultado, ya que hemos visto interés y curiosidad por conocer los detalles de la cultura clásica que les contábamos. Hemos disfrutado colaborando en los talleres y nos encantaría conocer vuestra opinión sobre el planteamiento que hemos hecho del tiempo en la antigüedad, aceptamos críticas constructivas (por favor!!).

Agradecemos a todos los alumnos y profesores su participación en nuestro taller, a los visitantes, el interés mostrado, a los demás talleristas, su ánimo y ejemplo, a la organización, su trabajo constante, a los monitores y voluntarios, su presencia y ayuda inmediata, a nuestros alumnos, que han colaborado en la plaza, su dedicación, a Ana, su entrega incondicional, ah, y por supuesto, a nuestro esclavo Juanvi ( no te vamos a manumitir nunca) su enorme capacidad trabajo y de buen humor.
Plurimas gratias omnibus damus!

Aquí os dejo una galería de imágenes de la exposición y participantes en el taller
Las fotografías son, casi todas, de Ana Ovando que ha dejado constancia gráfica de todos y cada uno de los talleres y centros que han pasado por Sagunto durante estos días. Os aconsejo que os deis una vuelta por culturaclasica.net y veáis todos los talleres y las actividades de la plaza.

Valete amici!

diumenge, 29 d’abril del 2007

Calendari agrícola d'Hesíode II - Els treballs...

Com a continuació del post anterior i a mena de resum, podem establir la taula següent:

MES/ESTACIÓ

CEL: estrelles, sol

NATURALESA: plantes, animals, temps

TREBALLS: camp, navegació, altres

Febrer

Fi de l’hivern/inici de la primavera

Arcturus (566)

Solstici d’hivern + 60 dies (565)

Arribada de les oronelles (568)

Posar en guaret (462)

Podar la vinya (571-572)

Març

Primavera



Navegació de primavera

(680)

Abril

Primavera

Les Plèiades desapareixen 40 dies (383)

El cucut canta (487)

Collita (383-573)

Maig

Fi de la primavera/inici de l’estiu

Plèiades: eixida helíaca (383-571)

Broten les figueres (581)

Posar a cobert (598-600)

Juny

Estiu

Eixida d’Orió (383-571)

Cards en flor (581)

Bufa el Zèfir (594)

Amagar-se del sol (587)

Navegació d’estiu (663)

Juliol

Estiu

Sírius: eixida helíaca (585)


Portar al farratge (606)

Agost

Fi estiu-inici tardor

Arcturus: eixida quan Orió i Sírius estan al meridià (609/414)

Solstici d’estiu + 50 dies (663


Verema (610)

Setembre

Tardor

+ 15 dies


Premsar el raïm (613)

Talar el bosc (419)

Octubre

Fi tardor-inici hivern

Plèiades

(384)

Plèiades-Híades-Orió (615)

Plèiades-Orió

Migració de les grues (448)

Pluges de tardor (417)

Començar les tasques i les plantacions (384/315)

No navegar (618)

Cicle agrícola. Inici i fi de l’estació del vi nou

Novembre

Hivern


Pluges d’hivern (440)

Últims treballs

(479)

Posar la barca en sec (624)

Desembre

Hivern

Solstici d’hivern (479)

Bufa el Bòrees. Neu (535)

Ficar els bous a l’estable (462)

*Leneu (493)

Mantindre’s ocupat (504)

Gener

Hivern

Plèiades: eixida helíaca (383-571)


Fer vestits (563)

*Leneu: aquest nom no es troba entre els mesos del calendari beoci. Plutarc l'identificava amb el Bucatió (gener), perquè en ell morien els bous, o amb l'Hermaion (febrer). Aquestos mesos coincideixen, en part, amb el Gamelió atenés. Hesíode l'ha hagut de conèixer a través dels rapsodes jonis, ja que es troba al calendari de Milet, o per la seua estància a Calcis, on també està atestiguat.

493.- Tem el mes Leneu, els seus mals dies molt dolents per als bous, i els gels perillosos que cobreixen els camps quan, arribat de Tràcia, criadora de cavalls, l'impetuós Bòrees agita amb el seu bufit les ones de la vasta mar, estreny la terra i els boscos i, desencadenat sobre aquesta terra fecunda, desterra als congots de les muntanyes els roures de cim elevat i els enormes avets, fent mugir al lluny les immenses forestes.



dissabte, 21 d’abril del 2007

Calendari agrícola d'Hesíode I- Els treballs...

No sempre ha comptat l'home amb l'ajuda d'un calendari que li facilitara la relació de mesos al llarg de l'any i li permetera saber en què estació es trobava, quins treballs havia de portar a terme al camp, sobretot quan els havia de començar perquè la collita fóra bona i la terra donara els seus fruits, i si era o no viable la navegació. I com s'ho feien els antics quan el calendari encara no s'havia inventat? La resposta la trobem a l'obra d'Hesíode Els treballs i els dies. En ella, l'autor presenta una relació de les faenes que s'han de fer al camp i quan s'han de fer. Es tractaria, més que d'un calendari, d'una mena d'agenda agrícola o, per ser més exactes, d'un parapegma. Clar que parlar d'agricultura entranya parlar d'estacions i, per tant, d'any solar, però, pel que fa al que ens ocupa, seria més just parlar d'any estelar, si això és possible. Per fixar en el temps l'inici i la fi de les tan variades activitats agrícoles i marítimes, són necessàries indicacions temporals precises i l'observació minuciosa de la naturalesa. Hesíode es fixa en aquestes:
  • Les estrelles
  • Els animals i les plantes
  • El sol
Les estrelles-
5 estrelles, constel·lacions o agrupacions d'elles, en la seua eixida i posta helíaca, són les que marquen l'entrada i l'eixida de les estacions a l'obra d'Hesíode: Les Plèiades, Sírius, Arcturus, Orió i les Híades. Evidentment, com veurem més endavant, els períodes estacionals així marcats no coincideixen exactament amb els actuals.
Les trobem citades així:


Comença la segada quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conrreu, quan desapareixen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits i es mostren de nou quan s'ha acomplit l'any, a l'època en què s'afila el ferro. Vers. 383-384 (1)

[...] l'astre de Sírius gira menys temps durant el dia sobre el cap dels infeliços mortals i prolonga més temps el seu curs nocturn... Vers 416 (2)

[...] l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà, s'alça i brilla la primera a la caiguda de la nit. Vers 565 (3)

Des de que l'impetuós Orió comença a fer-se visible... Vers 599 (4)

[...] Quan Orió i Sírius apareguen a la meitat del cel i l'Aurora de dits de color rosa contemple Arcturus. Vers 609 (5)

Quan les Plèiades, les Híades i l'impetuós Orió hagen desaparegut. Vers 615 (6)

Tem l'època en què les Plèiades, fugint de l'impetuós Orió, se submergeixen en l'ombra de l'Oceà. Vers 618 (7)

(1) L'eixida helíaca, és a dir, la primera aparició a l'horitzó abans de l'eixida del sol, de les Plèiades té lloc entre el 5 i el 10 de maig i la seua posta helíaca, açò és, la primera desaparició abans d'eixir el sol, entre el 5 i l'11 de novembre, segons càlculs de D.R. Dicks per a aquella època.
(2) L'eixida helíaca de Sírius, sempre segons els càlculs de Dicks, té lloc entre el 20 i el 27 de juliol i la seua posta, entre el 22 de novembre i el 6 de desembre. Després de la seua eixida, cada volta apareix abans i en octubre, fins i tot, quan encara és de nit. Sembla que Hesíode fa referència a aquest moment.
(3) L'eixida acrònica, és a dir, aparició d'un astre a la posta del sol, d'Arcturus té lloc entre el 24 de febrer i el 4 de març (Dicks)
(4) L'eixida helíaca d'Orió es dóna entre les dues últimes setmanes de juny i la primera de juliol.
(5) Arcturus té la seua eixida helíaca a mitjans de setembre, entre el 5 i el 15, quan Sírius i Orió es veuen per la nit en meitat del cel.
(6) Fa referència a l'ocàs còsmic de les tres estrelles. Les Híades se situen 10 graus al SE de les Plèiades i s'oculten uns dies després. L'ocàs d'Orió té lloc en l'última part de novembre, el dia 20, segons Ginzel (Dicks, O.C., pàg. 36)
(7) Fa referència a la seua posta helíaca comentada en (1).

Els animals i les plantes-
Pel que fa als animals, els més observats són les aus: les seues migracions, els seus cants..., encara que no són els únics.

La grua: Estigues atent quan escoltes la veu de la grua que tots els anys llança el seu crit des dels núvols. Dóna el senyal per al conreu i anuncia l'hivern plujós. Vers 448 (1)

El cucut: Quan el cucut començe a cantar entre el fullatge de la carrasca. Vers 487 (2)

Les oronelles: Després la planyívola oronella, filla de Pandió, reapareix al matí als ulls dels homes, en el moment en què comença la primavera. Vers 568

El caragol: Quan el caragol, fugint de les Plèiades, grimpa des de la terra a les plantes... Vers 572 (3)

La cigala: ...i la sonora cigala, posada al cim d'un arbre, faça sentir sa dolça veu en agitar les seues ales, a la càlida estació de l'estiu... Vers. 583-84

El card: Quan el card florisca... Vers 583

La figuera: ...quan apareixen al cim de la figuera les primeres fulles tan poc visibles com... Vers 678

Hesíode descriu altres manifestacions meteorològiques, però com a conseqüències de l'avanç de les estacions més que punts de referència precisa en el temps:

...l'impetuós Bòrees agita amb els seus bufits les ones de la vasta mar, estreny la terra i els boscos i, furiós sobre la terra fecunda, desterra a les gorges de les muntanyes els roures de copa elevada i els enormes avets, fent mugir al lluny les immenses forestes (506 i ss.)

(1) La grua, en la seua marxa cap a Àfrica des dels països septentrionals per a hivernar, passa per Grècia cap al mes d'octubre.
(2) El mascle del cucut comença a cantar quan comença la primavera i deixa de fer-ho a finals de juliol.
(3) El caragol grimpa a les plantes per a protegir-se del calor en maig, abans de l'eixida helíaca de les Plèiades.

El sol-
El sol apareix al text hesiòdic en tant que indicador dels solsticis d'hivern i d'estiu, encara que mai dels equinoccis.

Solstici d'hivern: Si tu no treballes la terra fecunda més que al solstici d'hivern... (479) (1)

Quan seixanta dies després de la conversió del sol, posa fi Zeus als dies hivernals, l'estrella Arcturus, abandonant les ones sagrades de l'Oceà... (565)

Solstici d'estiu: Cinquanta dies després del solstici, quan el laboriós estiu arriba a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663) (2)

(1) W. Kubitschek fixa el solstici d'hivern el 28 de desembre per a la latitud 38 graus en el 800 aC.
(2) El solstici d'estiu es fixa l'1 o el 2 de juliol. Així, la data per al començament de la navegació favorable se situaria a mitjans d'agost (Dicks, O.C., pàg. 37)

Com es veu, els solsticis se citen com a punts de partida per a calcular. Es constata també, com hem apuntat més amunt, que les estacions d'Hesíode no corresponen a les nostres estacions astronòmiques regulades pels solsticis i els equinoccis, sinó que el seu inici se situa entre els solsticis i els equinoccis i correspon a les eixides i postes remarcables de les estrelles. Quan se situen, doncs, les estacions? Al text hesiòdic, són perfectament identificables, bé pel seu inici bé per la seua fi:

Primavera

Finals de febrer/principis de març. El text hesiòdic la marca així (vers 565 i ss):

Quan Zeus, després dels solsticis, ha acomplit seixanta dies d'hivern, la constel·lació d'Arcturus, abandonant el curs sagrat de l'Oceà, comença a aparéixer, totalment brillant, a l'entrada de la nit. Poc després, l'oronella de lament penetrant, filla de Pandió, s'eleva cap a la llum, mentre que comença per als homes la primavera.



Estiu

Està menys definit i se'l pot suposar a l'eixida helíaca de les Plèiades cap a la meitat de maig. De tota manera, s'està ja a l'estiu amb l'eixida helíaca de Sírius. Hesíode diu:

Quan el card florisca, quan la cigala armoniosa, posada al cim d'un arbre, faça sentir la seua dolça veu agitant les seues ales, a l'estació del laboriós estiu, les cabres estan molt grosses; els vins, excel·lents; les dones, molt lascives i els homes, molt dèbils, perquè Sírius fa més pesat el seu cap i els seus genolls, i aixua tot el seu cos pels seus focs ardents.


Tardor


Cap a la meitat d'agost i fins a finals d'octubre.

Cinquanta dies després de la conversió del sol, quan el laboriós estiu arribe a la seua fi, és l'època favorable per a la navegació. (663)

Hivern

Començaria a finals d'octubre amb la posta matinal de les Plèiades.

Comença la sega quan les Plèiades, filles d'Atles, s'alcen en el cel, i el conreu, quan desapareguen; romanen ocultes quaranta dies i quaranta nits, i es mostren de nou quan l'any torna. (384)

I com es registraria açò a efectes pràctics ho veurem, per qüestions d'extensió, en un altre post.

diumenge, 1 d’abril del 2007

Dies nobis signandi melioribus lapillis

Entre los romanos existía la costumbre, según un escolio anónimo a Persio Sat II, 1, de origen cretense de señalar con una piedra blanca los días felices y por contraposición, con una negra, los días especialmente tristes. Así podemos leer en Marcial, IX 52

Si credis mihi, Quinte, quod mereris,
natalis, Ovidi, tuas Aprilis
ut nostras amo Martias Kalendas.
felix utraque lux diesque nobis
signandi melioribus lapillis! 5
hic vitam tribuit sed hic amicum.
plus dant, Quinte, mihi tuae Kalendae.

Si me crees, Quinto Ovidio, yo amo, como mereces, tus calendas natales de Abril tanto como las mías de Marzo. ¡Felices una y otra luz y días dignos de ser marcados por nosotros con las piedras más preciosas! Uno me dió la vida, el otro un amigo. Tus calendas, Quinto, me dan más.

Según Plinio en Naturalis Historia VII 130-132, esta costumbre la tenían también los tracios quienes diariamente colocaban en un recipiente, cántaro o tinaja un guijarro blanco para cada día feliz, y se deduce, uno negro para cada día desgraciado:

ingeniosa conputat more Thraciae gentis, quae calculos colore distinctos pro experimentocuiusque diei in urnam condit ac supremo die separatos dinumerat atque ita de quoque pronuntiat.

Al finalizar el año, o según Plinio la vida, se hacía un recuento de las piedras blancas y se consideraba
que se había vivido sólo esos días. En sentido leemos en Marcial X, 38:

¡Oh gratos para ti, Caleno, los quince años de matrimonio que, en compañía de tu querida Sulpicia, una divinidad te concedió y permitió vivir! ¡Oh noches todas y horas, que han sido marcadas con piedras preciosas del litoral indio! ¡Oh, qué combates los que, por parte de ambos, contemplaron el lecho feliz y la lámpara borracha con el rocío de Niceros (1)! Viviste, oh Caleno, tres lustros: esta época es computada por ti entera y sólo cuentas los días de matrimonio. Si de ellos Átropos (2), después de ser suplicada durante mucho tiempo, te devolviese incluso un solo día, lo preferirías a cuatro veces la vejez del anciano de Pilos (3).


(1) Niceros era un famoso perfumista
(2) Átropos es una de las tres Parcas, que hilan el hilo de la vida y deciden el momento de la muerte al cortarlo
(3) Néstor, rey de Pilos, que reinó durante tres generaciones

Para saber más sobre esta expresión en la literatura latina leed el trabajo del profesor Ruiz de Elvira, Albo lapillo

Esta expresión señalar un día con piedra blanca o negra, según si ha sido bueno o no, la encontramos también en literatura posterior. Por ejemplo en El Quijote, Segunda parte, capítulo X:

Como don Quijote le vio, le dijo:
-¿Qué hay, Sancho amigo? ¿Podré señalar este día con piedra blanca, o con negra? .
-Mejor será- respondió Sancho- que vuesa merced le señale con almagre (1), como rétulos de cátedras, porque le echen bien de ver los que le vieren.
De ese modo -replicó don Quijote-, buenas nuevas traes.
-Tan buenas
-respondió Sancho-que no tiene más que hacer vuesa merced sino picar a Rocinante y salir a lo raso a ver a la señora Dulcinea del Toboso, que con otras dos doncellas suyas viene a ver a vuesa merced.

(1) con almagre, pintura roja, con la que se inscribían por las paredes los nombres de los vencedores en las oposiciones a cátedras o recién doctorados.


Que sean todos vuestros días dignos de ser señalados con piedras blancas!
Valete, amici!