diumenge, 1 de juliol de 2007

Edumeme

Després d'aquest atur provocat pel final de curs i un increible viatge a Grècia, torne a la feina abans de les esperades i merescudes vacances d'estiu.
He estat passejant-me pels diferents blogs per veure què havien fet els companys al llarg de la meua absència i, així, tornar un poc ambientada quan, oh sorpresa!, he llegit que el meu estimat, benvolgut i mai suficientment lloat, el diví i alat Hermes havia aprofitat la conjuntura per enviar-me un meme. Dic la conjuntura perquè me'l va enviar el 14 de juny, a dos dies d'eixir de viatge i amb el cap en altres assumptes.
Aquesta és la primera meme de ma vida i, sincerament, estic un poc nerviosa, entre altres coses, perquè no sóc la persona més indicada per a respondre (jo acabe, com aquell que diu, d'arribar i encara tinc moltes coses que aprendre) i perquè les veus que podien contestar amb total coneixement de causa ja ho han fet i no crec que jo puga aportar molt més. Així les coses, invoque la divina Nautica perquè m'inspire i intente contestar.
Aquesta era la pregunta:

Imatgina que tens un col·lega que imparteix la teua mateixa assignatura i que vol incorporar les TIC a la seua assignatura per al curs vinent. Acudeix a tu, ja que li sona que tu tens un blog i jugues amb aquestes coses, cercant consell. Què li diries? Quines serien les claus perquè el teu company tinguera èxit en aquesta tasca?

Tal volta el millor seria començar contant-li el meu cas perquè se n'adonara que res és impossible si u està convençut que ha d'avançar i que no es pot viure d'esquenes al món ni als avanços tecnològics, sobretot perquè eixe és el món dels seus alumnes, presents o futurs. Qualsevol acostament al nostre alumnat s'ha d'intentar fer des de la seua perspectiva, i no des de la nostra, perquè done un major fruit. Així, almenys, ho entenc jo. Si es parla el mateix idioma, hi ha molt de camí fet. I les clàssiques han de parlar la llengua actual, han de anar evolucionant amb la modernitat, si volen tenir un futur.

Aquesta podria ser una raó, no evidentment l'única, però sí vàlida.

El convidaria a conèixer Chiron, si és que sent de clàssiques no el coneix ja, perquè avaluara la seua utilitat, el seu interés: materials compartits, adreces facilitades, gent amb les mateixes preocupacions, aportacions valuossísimes de gent que no coneixes personalment, però que sents propera... El blog de la nostra assessoria, molt atinadament iniciat per Ana i sàviament continuat per Juanvi; les opinions al respecte d'aquest meme oferides per Ana, Sergi, el mateix Juanvi, Sebastià Giralt, Lluís i tants altres, que de segur el convencerien més que la meua..., per no parlar dels blogs que, com Secretos de Argos, han fet possible la col·laboració a distància de l'alumnat de tres IES diferents i que són un exemple a seguir per a tots.

En fi, no sé si així es quedaria convençut, però no seria per no trobar raons de pes escrites en els diferents blogs que s'han vist atrapats en aquest meme. Per cert, no deu de quedar molta gent per contestar, però jo he tirat a faltar l'opinió de la meua companya d'aventures, Amparo.


3 comentaris:

santi ha dit...

Has donat en el clau. Crec que són molts els llenguatges que hem d'aprendre per poder comunicar-nos amb els xavals. Portar-los de viatge obri molts canals, oi?
Benvinguda de nou a la blogosfera.

Juanvi ha dit...

Per ser tu primer meme, pense que està molt bé la teua resposta. Ànim, vindran més!

Lluïsa ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Sí, Santi, tens raó, així ho pense jo també: hem d'aprendre a comunicar-nos amb ells i utilitzar el llenguatge que més convinga cada vegada i, no hi ha dubte, portar-los de viatge obri, com tu dius, molts canals.
Juanvi, gràcies per la teua apreciació. "Parir" la resposta em va costar lo meu, així que, no sé si vull més memes, eh?