dimarts, 26 de desembre de 2006

Ἁλῷα - Festes Halôes

(ἅλως, -ω (ἡ), era on es batien els cereals)
Sabem pel patriarca bizantí Foci que aquesta celebració, en honor a Demèter, Core i Dionís, es feia el 25 o 26 de desembre. Es tracta d'una festa de purificació, el ritual de la qual coneixem bastant bé per un escoli a Llucià (Diàleg de les cortesanes I, 1) La festa estava reservada a les dones i incloïa la comunicació de secrets relatius a la feminitat. Part de la festa consistia en l'αἰσχρολογία, açò és, professió d'obscenitats, que es feia amb la companyia de símbols sexuals i abundants libacions de vi. Les Halôes començaven a Atenes i acabaven a Eleusi, on els magistrats preparaven un banquet amb productes de la terra i la mar, tret d'aquells que estaven prohibits en els misteris eleusins, com ara les mangranes, les pomes, els ous, etc. Quan el banquet estava preparat, es deixava tot en mans de les dones.
Per Alcífron sabem que les dones passaven tota la nit vetllant, a la llum i el calor de les fogueres. La ciutat els proporcionava la llenya, a més dels empostissats, el que exclou que aquesta nit tinguera un caràcter privat, posterior al ritual en si.
L'escoli a Llucià diu així:
Halôes: festa a Atenes que comprén misteris de Demèter, Core i Dionís [...] En aquesta festa, es celebra un ritu de dones a Eleusi i s'hi fan molts jocs i burles. Només les dones que hi acudeixen poden dir el que vulguen; aleshores, es diuen entre elles les grolleries més grans i les sacerdotesses, acostant-s'hi dissimuladament, les instrueixen a l'orella, a manera de secret, sobre la unió per rapte. I es criden, totes les dones entre si, grolleries i ximpleries, mentre porten a les mans imatges indecents de persones, tant de mascles com de femelles. El vi corre abundós, aleshores, i taules plenes de tota mena de menjars de terra i de mar, llevat dels prohibits al ritu dels iniciats -em refereix a les mangranes, les pomes, l'aviram de casa, els ous... Diverses classes de peix, com ara els mollets, etc.