αἱ ἡμεραι τῆς Ἀλκυόνης - Els dies d'Alcíone

Il·lustració de Silvia Smith

Són coneguts com els dies d'Alcíone els set dies anteriors i els set posteriors al Solstici d'hivern. Són dies en què el vent no bufa i les ones es mantenen en calma.
Conta el mite que Alcíone, filla d'Èol, rei dels Vents, es va casar amb Ceix, que era fill de l'Estel del Matí (Eòsfor o Lucifer). El seu matrimoni era tan feliç que ells mateixos es comparaven amb Zeus i Hera. Irritats per eixe fet, els déus els van transformar en aus: ell, en cabussó (cast. somormujo); ella, en alció. Com que Alcíone feia el seu niu a la vora del mar i les ones li'l destruïen implacablement, Zeus es va compadir d'ella i va ordenar que els vents es calmaren durant els set dies anteriors i els set posteriors al Solstici d'hivern, període en què l'alció cova els ous. Són els dies de l'alció, que no coneixen les tempestes.

Ovidi conta una història bastant diferent: Ceix, casat amb Alcíone, havia decidit anar a consultar un oracle. Al llarg del viatge, el va sorprendre una tempesta, a conseqüència de la qual el vaixell en què viatjava va sotsobrar i ell va morir ofegat. Les ones portaren el seu cos a la vora, on el va trobar la seua dona. Desesperada, es va transformar en una au de veu planyívola i els déus concediren al marit una metamorfosi semblant.
Aquest és un període de celebració de la bona voluntat associat amb el començament de l'hivern i l'Any Nou Solar.